jueves, 5 de diciembre de 2013

Retrats

1. Retrat


Aquesta es la meva millor amiga, Inger.

En aquest retrat volia plasmar que tot i que superficialment a una persona la podem veure d'una manera, pot ser mai veurem el seu interior i no sabem com de malament o de bé està aquesta persona, per fora veiem a la gent en un estat que no sabem si es o no el vertader, que també pot variar, i això pot passar en molts i molts casos. Cada un de nosaltres tenim dues cares dins nostre. 
La part innocent, bona i feliç (a l'esquerra) i la part corrompuda, feta mal bé, incompresa (dreta).

A les imatges volia posar-les cara a cara, donant la sensació de que estan enfrontant-se en contra de cada una. Com mirant-se, lluitant per quina pot sobresortir a la superfície, però també dona una espècie de connexió, que tot i vulguem o no, totes dues estan connectades amb la persona.
El gat representa la companyia, que tot i que sigui un gat et pot donar molta alegria.

Les fotografies son de pla mitjà, per donar-li protagonisme a la seva cara però també als seus braços i el que porta en ells.
He retocat el color per donar-li més sentiments, la de l'esquerra volia posar-lo en tons més càlids, fer-lo més dolç, al de la dreta li he posat colors apagats, obscurs, negres per donar-li una sensació depressiva... 
També vaig aprofitar a fer-li les fotos de perfil ja que ella té el cabell tenyit de dos colors diferents, mig i mig. 




2. Autoretrat



Li vaig preguntar a un amic que com em veia. Volia plasmar el que em va dir en imatges. 
Representa que estic com al meu món (perquè l'habitació de cada un pot ser el seu petit món particular), ressaltant els posters i els CDs al llit, perquè m'encanta escoltar música i mirar pel·lícules.
Les dues són un pla general, per donar gran importància a l'habitació, i a la persona en ella, fent-la molt descriptiva. 



3. Composició

Vaig retallar les meves fotografies: els meus ulls (un tancat i la resta oberts), la meva boca (somrient, indiferent...), i de la meva roba, per fer un collage.
Amb això, tot i que es pot entendre com un simple autoretrat, volia dir que, la gent et mira (per això els ulls), se'n poden fixar o no (ulls tancats, ulls oberts), i inicialment solament poden mirar-te, i sempre serà per com et vesteixis, què portes, o simplement la part més superficial i senzilla, així que vaig ficar roba, sabates, etc. Al costat dels ulls, també hi han els llavis, amb això volia dir que a traves del que hagin vist, la gent parlarà, els agradaràs (el somriure, al collage), els resultaràs indiferent, o et criticaran.
Retallant les fotografies, llences a la brossa el fons de les imatges, ja que solament et quedes amb l'objecte, que en aquest cas es l'única cosa que té importància.

miércoles, 27 de noviembre de 2013

Il·luminació


 Llum contrapicada:
Sensació fantasmagòrica, maldat.




Llum frontal:
Aplana la imatge, no hi ha profunditat.




 Llum lateral: 
Sensació de volum. Dues cares.



Llum zenital: 
Inestabilitat, debilitat, inseguretat...



Contrallum: 
Sensació de misteri.



Moviment

Moviment suggerit:



Moviment congelat:


Tipus de pla

Gran pla general:
Es centra en l'entorn, la figura passa una mica desapercebuda. Descriptiu.



Pla general:
Es centra en l'entorn i la model, però destacant-la més. Descriptiu i expressiu.


Pla sencer:
Li dona importància a la model. Descriptiu i expressiu.



Pla americà:
Al igual que el pla sencer, li dona importància a la model. Descriptiu i expressiu.




Pla mitjà: 
Estant més a prop de la persona, el fons deixa d'importar 
i ella passa a ser la total protagonista de l'imatge.
Expressiu.



Primer pla:
Totalment expressiu, ja que solament es veu la seva cara. 
Expressa els seus sentiments.



Primeríssim primer pla:
Major expressivitat.




Pla detall:
Ens dona informació sobre la model en alguns casos.
Descriptiu.




Punt de vista/Angle de visió

Aberrant: 
La inclinació fa que doni sensació d'inestabilitat. 



Contrapicat fort: 
S'obté quan la càmera enfoca des de abaix cap a dalt inclinadament.



Nadir: 
La càmera es troba vertical al terra enfocant cap a dalt.
Aquest angle fa que la model sembli gegant. Superioritat.



Picat fort - casi zenital:
La càmera es troba des de dalt cap a baix però no totalment.
Fa que la model sembli més petita en el seu entorn, dona sensació de inferioritat.

Picat suau:



Zenital:
Càmera enfocant des de dalt cap a baix totalment.



Rasant: 
 Càmera al terra enfocant l'horitzó.


martes, 26 de noviembre de 2013

Llenguatge de la imatge


Punt d'atenció:

Inestabilitat:

Calma i estabilitat:

Textura visual:


Profunditat:


Regla dels terços:

Subvertir l'escala habitual de les coses:


martes, 15 de octubre de 2013

Cecil Beaton

Cecil Beaton fue un diseñador de vestuario y fotógrafo de guerra y retratista británico, nacido en Londres el 14 de enero de 1904.

Fotografías:

Tallulah Bankhead
Lectura denotativa:
Una chica, bien vestida, de negro o de algún color oscuro, pelo corto y ondulado, maquillada, con mirada cansada y rostro serio, apoyando su cabeza en su mano y el brazo en lo que parece ser una mesa, o quizás un piano, al lado hay una bola que refleja parte del resto de la sala donde está. Detrás de ella, hay globos y un plástico. 

Lectura connotativa:
Refleja melancolía, con la mirada perdida transmite la evasión a otro lugar en el cual quizás estaría más alegre. Que esté apoyada en su mano puede significar que se quiere ir de donde quiera que esté, puede que se encuentre en una fiesta, ya que hay globos detrás y en la bola se refleja a más gente. Quizás es una chica rechazada, o simplemente se margina ella misma, siendo una persona solitaria.







Marlene Dietrich, 1935
Lectura denotativa: 
En esta foto se ve a Marlene, otra actriz. Está de perfil, tiene el cabello claro y ondulado, cejas pintadas con una fina raya y ojos medio cerrados, y boca un poco abierta. En el cuello tiene un collar lujoso. Al lado tiene un busto que a simple vista parece de una mujer pero podría ser de un hombre, es de color blanco y no muy detallado, tiene las cejas pintadas de negro, solo tiene la forma de los ojos, sin nada más, no tiene ni iris ni pupila en ninguno de los dos. Boca cerrada, sin expresión. También tiene un collar, pero negro. En su cara tiene unos pequeños dibujos, tres redondas, y otro de una redonda con un arco al lado. Marlene le está tocando la barbilla, tiene unas manos finas y cuidadas, con las uñas pintadas. Tiene su cara muy pegada a la del busto, rozándola casi con la nariz. Por abajo, en medio parece que hay plumas. Y encima, hay flores en lo alto de ambas cabezas, de fondo se ven como unas cortinas o sábanas con estampado floreado.

Lectura connotativa:
Puede ser que esta mujer esté buscando a alguien y no lo encuentre, que busque la perfección en algo no humano. Que no tenga ojos puede decir que, al no poder ver, no la puede juzgar, al contrario que una persona, y este hecho la tranquiliza, por eso esté tan cercano al busto, acariciándolo, además que su cara muestra como una especie de deseo hacia él. Quiere a alguien que no tenga prejuicios en ella.






Mick Jagger,  1970

Lectura denotativa:
El cantante de los Rolling Stones, Mick Jagger, con una cara feliz, riendo. Pelo oscuro, con una camiseta sencilla de color claro. Se encuentra delante de una ventana o balcón, donde se puede ver la ciudad de fondo de noche, con los edificios y sus luces.

Lectura connotativa:
Un chico que transmite alegría y refleja la juventud, parece ser que está en la flor de la vida y que tiene ganas de comerse el mundo, que puede hacer referencia a las vistas que tiene detrás, con todos los edificios. 

martes, 1 de octubre de 2013

El significado de las imágenes depende de quien las mire

Cada persona tiene su punto de vista sobre las imágenes.
Hay gente que le da mucha importancia y sin embargo para otras su significado es vacío, o ni se dan cuenta de cuanto las necesitamos. Pero realmente la vida está formada de imágenes. Existen desde que los ojos están para contemplarlas.
Pueden servir para lo que uno quiera: Pueden traernos buenos o malos recuerdos, por ejemplo una imagen de nuestra infancia, o de un ser querido. También nos pueden horrorizar, alegrar, o incluso nos podemos obsesionar con ellas, ya que pueden tener su peligro. Las podemos idolatrar, odiar, o sencillamente tenerles indiferencia mientras que para los ojos de otros sean todo lo contrario. Pero una cosa está clara, y es que nos pueden engañar, haciéndonos creer cosas equivocadas sobre ellas, reflejando una perfección que no existe, solo apartándolo en la imagen, o dando una impresión que no es la verdadera.