1. Retrat
Aquesta es la meva millor amiga, Inger.
En aquest retrat volia plasmar que tot i que superficialment a una persona la podem veure d'una manera, pot ser mai veurem el seu interior i no sabem com de malament o de bé està aquesta persona, per fora veiem a la gent en un estat que no sabem si es o no el vertader, que també pot variar, i això pot passar en molts i molts casos. Cada un de nosaltres tenim dues cares dins nostre.
La part innocent, bona i feliç (a l'esquerra) i la part corrompuda, feta mal bé, incompresa (dreta).
A les imatges volia posar-les cara a cara, donant la sensació de que estan enfrontant-se en contra de cada una. Com mirant-se, lluitant per quina pot sobresortir a la superfície, però també dona una espècie de connexió, que tot i vulguem o no, totes dues estan connectades amb la persona.
El gat representa la companyia, que tot i que sigui un gat et pot donar molta alegria.
Les fotografies son de pla mitjà, per donar-li protagonisme a la seva cara però també als seus braços i el que porta en ells.
He retocat el color per donar-li més sentiments, la de l'esquerra volia posar-lo en tons més càlids, fer-lo més dolç, al de la dreta li he posat colors apagats, obscurs, negres per donar-li una sensació depressiva...
També vaig aprofitar a fer-li les fotos de perfil ja que ella té el cabell tenyit de dos colors diferents, mig i mig.
2. Autoretrat
Li vaig preguntar a un amic que com em veia. Volia plasmar el que em va dir en imatges.
Representa que estic com al meu món (perquè l'habitació de cada un pot ser el seu petit món particular), ressaltant els posters i els CDs al llit, perquè m'encanta escoltar música i mirar pel·lícules.
Les dues són un pla general, per donar gran importància a l'habitació, i a la persona en ella, fent-la molt descriptiva.
3. Composició
Vaig retallar les meves fotografies: els meus ulls (un tancat i la resta oberts), la meva boca (somrient, indiferent...), i de la meva roba, per fer un collage.
Amb això, tot i que es pot entendre com un simple autoretrat, volia dir que, la gent et mira (per això els ulls), se'n poden fixar o no (ulls tancats, ulls oberts), i inicialment solament poden mirar-te, i sempre serà per com et vesteixis, què portes, o simplement la part més superficial i senzilla, així que vaig ficar roba, sabates, etc. Al costat dels ulls, també hi han els llavis, amb això volia dir que a traves del que hagin vist, la gent parlarà, els agradaràs (el somriure, al collage), els resultaràs indiferent, o et criticaran.
Retallant les fotografies, llences a la brossa el fons de les imatges, ja que solament et quedes amb l'objecte, que en aquest cas es l'única cosa que té importància.
